Fränzi davant d’una cadira tallada / Fränzi delante de una silla tallada / Fränzi in front of a carved chair

Fitxa/ Ficha/ Datasheet

 

Fränzi davant d'una cadira tallada

Fränzi delante de una silla tallada

Fränzi in front of a carved chair

 1910
Oli sobre llenç/ Óleo sobre lienzo /Oil on canvas

71 x 49,5 cm
Localització actual/ Localización actual/ Actual location:
Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid

Imatge extreta de/ Imagen extraída de/ Image taken from: Möller, M. M., Kirchner. Fränzi ante una silla tallada, 1910. Catàleg d’ exposició del Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid, 1996.

 

 

L'artista i el context de l'obra

 

Ernst Ludwig Kirchner (1880 - 1938), nascut a Aschaffenburg el 1880, fou el fundador i principal impulsor del grup expressionista alemany Die Brücke (el pont). S’inicià en la pintura mentre estudiava arquitectura a la Technische Hochschule de Dresde, obtenint el diploma el 1905. Va conéixer el gravat a través de l’obra d’Albrecht Dürer. El juny de 1905, fundà el grup Die Brücke junt amb Fritz Bleyl, Erich Heckel i Karl Schmidt-Rottluff. L’interés de Kirchner per l’art primitiu que observava al Museu Etnogràfic de Dresde es reflectí a la seva obra, mobles i també als murals del seu estudi. Kirchner va formar part de la formació de Die Brücke, des de que el 1902 es coneguessin Bleyl i Kirchner a Dresde. A ells s’uní Heckel i Schmidt-Rottluff i plegats treballaren a l’estudi de Kirchner. Allà estudiaren el nu, base de les arts figuratives segons l’autor. Pensaren en prendre-li a la vida els estímuls per a la creació. Tots plegats escrivien les seves idees en el llibre anomenat Odi Profanum. Kirchner va aportar la tècnica del gravat sobre fusta influenciat pels vells gravats de Nuremberg, acolorint-los i cercant en la pedra i el metall el ritme de la forma tancada. Heckel aportà les talles en fusta. Schmidt –Rottluff feia litografies (gravats en pedra). La primera exposició es produï al seu local de Dresde i no obtingué gaire reconeixement. S’uniren al grup Amiet i Nolde el 1905, aportant un caràcter fantàstic al grup. Nolde aportà al grup els seus gravats i el grup li ensenyà a ell la xil·lografia. S’uní Pechstein fugint de l’academicisme. Se celebrà una nova exposició del grup que causà sensació entre els artistes joves. Kirchner decorà els seus locals amb murals i treballs de batik d’ell i Heckel; Nolde abandonaria el 1907 i ells dos anirien a Moritzburg. Heckel aportaria d’Itàlia elements de l’art etrusc. Pechstein  estudiaria a Berlín l’art decoratiu i Kirchner aprengué a estampar a mà la litografia. Bleyl abandonà el 1909. El 1910 la Sezession repudia els joves artistes i es funda la Neue Sezession a la qual s’hi uneix Die Brücke. A la seva primera exposició coneixen a Müller que en aherir-se al grup, els aportà els seus coneixements de pintura al tremp. Die Brücke abandona aviat la Neue Sezession. Pechstein resulta expulsat de Die Brücke en unir-se a la NS. El 1910, any de realització de l’obra de Fränzi, també se sumarà al grup Otto Müller. Aquesta obra se circumscriu en el periple de les primeres exposicions del grup. La figura esquematitzada de Fränzi serví de portada al catàleg de l’ exposició del grup Die Brücke a la Galeria Arnold, celebrada el mateix 1910. Era una xil·lografia de Heckel segons l’obra de Kirchner. Aquesta noia de 12 anys va esdevenir un símbol de l’expressionisme del període de Dresde entre 1909 i 1910 gràcies a l’ús de la seva imatge com a model d’aquests joves artistes alemanys. L’octubre de 1911 Kirchner es traslladà a Berlín on va pintar moltes de les seves obres més significatives. El 1912 Die Brücke apareix a una exposició dels seus col·legues expressionistes de Munich de Der Blaue Reiter.  El 1912, la Fira d'art Sonderbund invita el grup a exposar a Colònia i encarrega Heckel i Kirchner pintar la capella. Kirchner afirmaba que el grup no estava influenciat per les tendències contemporànies (futurisme, cubisme) i que lluitava per una cultura humana que sigués un fonament de l’art real. 

 

El artista y el contexto de la obra

Ernst Ludwig Kirchner (1880 - 1938), nacido en Aschaffenburg en 1880, fue el fundador y principal impulsor del grupo expresionista alemán Die Brücke (el puente). Se inició en la pintura mientras estudiaba arquitectura en la Technische Hochschule de Dresde, obteniendo el diploma en 1905. Conoció el grabado a través de la obra de Albrecht Dürer. En junio de 1905, fundó el grupo Die Brücke junto con Fritz Bleyl, Erich Heckel y Karl Schmidt-Rottluff. El interés de Kirchner por el arte primitivo que observaba el Museo Etnográfico de Dresde se reflejó en su obra, muebles y también a los murales de su estudio. Kirchner formó parte de la formación de Die Brücke, desde que en 1902 se conocieran Bleyl y Kirchner en Dresde. A ellos se unió Heckel y Schmidt-Rottluff y juntos trabajaron en el estudio de Kirchner. Allí estudiaron el desnudo, base de las artes figurativas según el autor. Pensaron en quitarle la vida a los estímulos para la creación. Todos juntos escribían sus ideas en el libro llamado Odi Profanum. Kirchner aportó la técnica del grabado sobre madera influenciado por los viejos grabados de Nuremberg, coloreando los mismos y buscando en la piedra y el metal el ritmo de la forma cerrada. Heckel aportó las tallas en madera. Schmidt-Rottluff hacía litografías (grabados en piedra). La primera exposición se produce en su local de Dresde y no obtuvo demasiado reconocimiento. En 1905 se unieron al grupo Amiet y Nolde, aportando un carácter fantástico al grupo. Nolde aportó al grupo sus grabados y el grupo le enseñó a él la xilografía. Pechstein se unió a ellos huyendo del academicismo. Se celebró una nueva exposición del grupo que causó sensación entre los artistas jóvenes. Kirchner decoró sus locales con murales y trabajos de batik suyos y de Heckel, Nolde abandonaría en 1907 y ellos dos irían a Moritzburg. Heckel aportaría elementos del arte etrusco de Italia. Pechstein estudiaría arte decorativo en Berlín y Kirchner aprendió a estampar a mano la litografía. Bleyl abandonó en 1909. En 1910 la Sezession repudia a los jóvenes artistas y se funda la Neue Sezession a la que se une Die Brücke. En su primera exposición conocen a Müller que en adherirse al grupo, les aportó sus conocimientos de pintura al temple. Die Brücke abandona pronto la Neue Sezession. Pechstein resulta expulsado de Die Brücke en unirse a la NS. En 1910, año de realización de la obra de Franz, también se sumará al grupo Otto Müller. Esta obra se circunscribe en el periplo de las primeras exposiciones del grupo. La figura esquematizada de Fränzie sirvió de portada al catálogo de la exposición del grupo Die Brücke en la Galería Arnold, celebrada el mismo 1910. Era una xilografía de Heckel según la obra de Kirchner. Esta chica de 12 años se convirtió en un símbolo del expresionismo del periodo de Dresde entre 1909 y 1910 gracias al uso de su imagen como modelo de estos jóvenes artistas alemanes. En octubre de 1911 Kirchner se trasladó a Berlín donde pintó muchas de sus obras más significativas. En 1912 Die Brücke aparece en una exposición de sus colegas expresionistas de Munich de Der Blaue Reiter. En 1912, la Feria de arte Sonderbund invita al grupo a exponer en Colonia y encarga a Heckel y Kirchner pintar la capilla. Kirchner afirmaba que el grupo no estaba influenciado por las tendencias contemporáneas (futurismo, cubismo) y que luchaba por una cultura humana que fuese un fundamento del arte real.

 

The artist and the context of the work

Ernst Ludwig Kirchner (1880 - 1938), born in Aschaffenburg in 1880, was the founder and driving force behind the German Expressionist group Die Brücke (the bridge). He began painting while studying architecture at the Technische Hochschule in Dresden, obtaining his diploma in 1905. He met etching through the work of Albrecht Dürer. In June 1905, he founded Die Brücke group with Fritz Bleyl, Erich Heckel and Karl Schmidt-Rottluff. Kirchner's interest on the primitive art, which he watched at the Ethnographic Museum in Dresden, was reflected in his work, his furniture and the wall of his study. Kirchner was part of the formation of Die Brücke, since 1902, when he first met Bleyl in Dresden. They were joined by Heckel and Schmidt-Rottluff and worked together in the study of Kirchner. There he studied the nude, which was figurative arts base according to the artist. They thought about taking the life as a stimuli for creation. Together they wrote their ideas in a book called Odi Profanum. Kirchner brought the technique of wood engraving prints influenced by the old Nuremberg, coloring them and looking at the stone and metal rhythm of the closed form. Heckel provided the wood carvings. Schmidt-Rottluff made lithographs (engravings made in stone). The first exhibition took place at their studio in Dresden and did not get much recognition. In 1905, Amiet and Nolde joined them, providing a fantastic character to the group. Nolde contributed with Die Brücke with his engravings and they taught him the woodcut. Pechstein joined them fleeing from academicism. He held a new group exhibition that caused a sensation among young artists. Kirchner premises was decorated with murals and batik work by him and Heckel, Nolde leaved in 1907 and two of them were going to Moritzburg. Heckel brought elements of Etruscan art from Italy. Pechstein would study Decorative art in Berlin and Kirchner learned to stamp lithography by hand. Bleyl abandoned in 1909. In 1910 the group divorces from the Sezession and the young artists founded the Neue Sezession that joined Die Brücke. In his first exhibition, Müller joined the group, bringing his expertise in tempera paint. Die Brücke  soon abandoned the Neue Sezession. Pechstein was expelled from Die Brücke for joining the NS. In 1910, the year Kirchner completed the work of Fränzie, Otto Müller also joined the group. This work belongs to the periode of the first exhibitions of the group. The schematic figure of Fränzie was used as the cover of the Arnold Gallery exhibition catalog  of the group Die Brücke on the same 1910. This was a Heckel woodcut based on Kirchner's work. This 12 year old girl became a symbol of Expressionism in Dresden in the period between 1909 and 1910 through the use of the image as a model of these young girl by the German artists. In October 1911, Kirchner moved to Berlin where he painted many of his most significant works. In 1912 Die Brücke participated in an exhibition of their expressionist colleagues of Munich Der Blaue Reiter. In 1912, the Sonderbund Art Fair  invites the group to exhibit in Cologne and instructs Heckel and Kirchner to paint the chapel. Kirchner said that the group was not influenced by contemporary trends (Futurism, Cubism) and fighted for a human culture that was the foundation of real art.

 

Descripció i anàlisi

 

Fränzi davant una cadira tallada és un retrat de mig cos d’una jove on l'artista s'allunya dels models tradicionals del gènere retratístic, oferint una representació subjectiva del personatge. Fränzi, és una nena d'uns dotze anys, que pertanyia al grup de noies veïnes del barri obrer de Friedrichstadt que feien de models al grup de Die Brücke. Se la relaciona sovint amb Marcella, una altra model que també apareix amb freqüència en les obres del grup durant aquest període.

Fränzi està ben pentinada i duu un vestit estampat i un gran collaret de color blau. La model descansa sobre el respatller d'una cadira que sembla tallada a mà en fusta. Heckel, membre del grup, feia talles de fusta i va poder ser una influència per a Kirchner, que segurament fou l’autor de la cadira original del retrat. La cadira actua com una ombra amb forma humana, com si d'un alter ego es tractés, adoptant la silueta d’una dona. Aquesta figura sinistra apareix nua, carregada d'erotisme i representada en color carn. Com hem llegit, el nu va ser el model pictòric per als artistes que es reunien al local de Kirchner, servint-los a més d’inspiració.

L’atenció de l’espectador se centra en la cara de la nena i en la seva mirada fixa cap a ell. Es tracta de la part del cos més elaborada, junt amb el vestit, pintada en colors arbitraris de tons verd groguenc, amb roses o blaus i amb pinzellades més gruixudes, recordant el fauvisme de La ratlla verda de Matisse. Resulten especialment cridaners els seus llavis grans, mig oberts i pintats en un color vermell intens, suggerint la sensualitat de la pre-adolescent. La simplificació formal, la deformació expressionista i aquest ús arbitrari del color esmentat són propis de l'estil pictòric de Die Brücke. Son trets que denoten la influència del gravat medieval xil·logràfic de Nuremberg sobre Kirchner, així com la tècnica de la calcografia manual pintada  que va aprendre després. L'aplicació del color amb pinzellades gruixudes formant grans superfícies, delimitades per línies negres o per zones de llenç sense cobrir accentuen la bidimensionalitat. Kirchner afirmà no estar influenciat per les tendències contemporànies (futurisme, cubisme) lluitar per una cultura humana que fos el fonament de l’art real. Això és visible en els models amb els quals si podem relacionar el grup. Per la frontalitat de la figura i l’ús del color, Kirchner ens remet a models pictòrics de Munch, Van Gogh i, sobretot, de Gauguin. També es percep en aquest retrat la influència de l'art primitiu que Kirchner contemplava en el Museu Etnogràfic de Dresde. El fons del retrat és l'estudi de Kirchner i te com a referència decorativa l'art tribal. El mur del fons està pintat amb el que semblen uns nus femenins molt esquematitzats sobre un fons verd intens, motiu freqüent en altres obres de l’artista.

 

Descripción y análisis

Fränzie ante una silla tallada es un retrato de medio cuerpo de una joven donde el artista se aleja de los modelos tradicionales del género retratístico, ofreciendo una representación subjetiva del personaje. Fränzie, es una niña de unos doce años, que pertenecía al grupo de chicas vecinas del barrio obrero de Friedrichstadt que hacían de modelos al grupo Die Brücke. Se la relaciona a menudo con Marcella, otra modelo que también aparece con frecuencia en las obras del grupo durante este periodo.

Fränzie está bien peinada y lleva un vestido estampado y un gran collar de color azul. La modelo descansa sobre el respaldo de una silla que parece tallada a mano en madera. Heckel, miembro del grupo, hacía tallas de madera y pudo ser una influencia para Kirchner, que seguramente fue el autor de la silla original del retrato. La silla actúa como una sombra con forma humana, como si de un alter ego se tratara, adoptando la silueta de una mujer. Esta figura siniestra aparece desnuda, cargada de erotismo y representada en color carne. Como hemos leído, el desnudo fue el modelo pictórico para los artistas que se reunían en el local de Kirchner, sirviendo además de inspiración.

La atención del espectador se centra en la cara de la niña y en su mirada fija hacia él. Se trata de la parte del cuerpo más elaborada, junto con el vestido, pintada en colores arbitrarios de tonos verde amarillento, con rosas o azules y con pinceladas más gruesas, recordando el fauvismo de La raya verde de Matisse. Resultan especialmente llamativos sus labios, grandes, medio abiertos y pintados en un color rojo intenso, sugiriendo la sensualidad de la pre-adolescente. La simplificación formal, la deformación expresionista y este uso arbitrario del color mencionado son propios del estilo pictórico de Die Brücke. Son rasgos que denotan la influencia del grabado medieval xilográfico de Nuremberg sobre Kirchner, así como la técnica de la calcografía manual pintada que aprendió después. La aplicación del color con pinceladas gruesas formando grandes superficies, delimitadas por líneas negras o por zonas de lienzo sin cubrir acentúan la bidimensionalidad. Kirchner afirmó no estar influenciado por las tendencias contemporáneas (futurismo, cubismo) luchar por una cultura humana que fuera el fundamento del arte real. Esto es visible en los modelos con los que si podemos relacionar el grupo. Por la frontalidad de la figura y el uso del color, Kirchner nos remite a modelos pictóricos de Munch, Van Gogh y, sobre todo, de Gauguin. También se percibe en este retrato la influencia del arte primitivo que Kirchner contemplaba en el Museo Etnográfico de Dresde. El fondo del retrato es el estudio de Kirchner y tiene como referencia decorativa el arte tribal. El muro del fondo está pintado con lo que parecen unos desnudos femeninos muy esquematizados sobre un fondo verde intenso, motivo frecuente en otras obras del artista. 

 

Description and analysis

Fränzie in front of a carved chair is a portrait of a young girl in which the artist runs away from the traditional models of portraiture genre, offering a subjective representation of the character. Fränzie, is a girl of about twelve, belonging to the group of girls of the working class neighborhood at the skirts of Friedrichstadt that collaborated with Die Brücke as models. Fränzie Is often associated with Marcella, another model that also appears frequently in the works of the group during this period.

Fränzie is well groomed and wearing a print dress and a large blue collar. The model rests on the back of a chair that seems to be made of hand-carved wood. Heckel, a member of the group, made wood carvings and could be an influence for Kirchner, who probably was the author of the original chair of the portrait. The chair acts as a shadow in human form, as if it were an alter ego, taking the form of a woman. This sinister figure is nude, erotically charged and flesh colored . As we have read, the nude  was the pictorial model for artists who gathered in the studio of Kirchner while serving as inspiration.

The viewer's attention is focused on the girl's face and her gaze towards him. This is the most elaborated part of the body, along with the dress, painted in arbitrary colors like green, yellow, with pink or blue tones and thicker brushstrokes, remembering the fauvism of Matisse' Green Stripe. What is particularly striking are her lips, large, half open and painted in bright red, suggesting the sensuality of the pre-teen. The formal simplification, the expressionistic deformation and this arbitrary use of color mentioned form the pictorial style of Die Brücke. These are traits that indicate the influence of Nuremberg medieval engraving on Kirchner xylographic and the art of hand painted intaglio that he learned later. The application of color with thick brushstrokes over large surfaces, bounded by black lines and areas of unfilled canvas emphasize the two-dimensionality. Kirchner said he was not influenced by contemporary trends (Futurism, Cubism) and that he fought for a human culture that was the foundation of real art. This is visible in the models that we can relate the group. The frontality of the figure and the use of color in Kirchner reminds us of Munch, Van Gogh and above all, Gauguin. It is also visible in this portrait the influence of primitive art that Kirchner knew at the Ethnographic Museum in Dresden. The background of the portrait is the study of Kirchner and it's reference is decorative tribal art. The back wall is painted with what looks like some schematized female nudes on a bright green background, frequent motif in other works by the artist.

 

Bibliografia/ Bibliografía/ Bibliography

 

Crepaldi, G., El arte moderno 1900-1945: la época de las vanguardias, Electa, Madrid 2006.

Grisebach, L., Ernst Ludwig Kirchner, 1880-1938. Colonia, 1995.

Möller, M. M., Kirchner. Fränzi ante una silla tallada, 1910. Catálogo  exposición Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid, 1996.

Ramírez Rodríguez, J.A., "El expresionismo y el constructivismo", a Historia del arte, Anaya, Madrid, 1986.

Vergo, P., The Thyssen-Bornemisza Collection. Twentieth-century German Painting. Londres, 1992

 

Museo Thyssen

 

 http://www.museothyssen.org/thyssen/ficha_obra/1004

 

  © Desirée Gómez, 2009