Confesiones de un burgués
Colección Narrativa
2004
Ediciones Salamandra
Confesiones de un burgués
Comentario sobre el libro de Sándor Márai
Sándor Márai nace el 11 de Abril de 1900 en Kassa, Imperio Austrohúngaro (actual Košice, Eslovaquia). En Confesiones de un burgués, Márai, nacido Sándor Károly Henrik Grosschmid de Mára, abre su mente al lector y expone sus vivencias desde la infancia hasta los 28 años. El texto entero está salpicado de añoranza por su tierra magiar, a la que ha de volver periódicamente para retomar la fuerza y esperanzas perdidas en sus viajes y estancias en la Europa occidental que le atrae y repele a fuerzas iguales. Márai empieza su crónica vital haciendo una descripción exhaustiva de la residencia familiar de alquiler en la que pasó parte de su infancia. Más tarde su padre, un hombre tradicional, burgués de pro, consideraría como verdadera casa la propiedad de compra en la que la familia pasaría el resto de sus vivencias. Márai narra las experiencias con los vecinos, los silenciosos cuchicheos de las distintas clases que convivían en el mismo recinto, la lucha sutil entre sus vecinos judíos ortodoxos y los que eran más modernos que los burgueses húngaros autóctonos. La vida pasa inexorablemente y la infancia da paso a una adolescencia de incomprensión y rebeldía donde el joven Sándor da forma a la que será su personalidad de adulto, iniciando sus estudios superiores en Alemania, segunda patria para el escritor. Él es un niño burgués y como tal tiene interiorizada la idea de la existencia de un colchón invisible formado por la economía y el renombre familiar. Igual que otras personalidades de la época que él conocerá en París, se atreverá a lanzarse al vacío sabedor de la posibilidad del apoyo familiar en caso de necesidad. Con todo y con eso, pasará momentos de dificultad económica por su modus vivendi. Márai configura su fuerte personalidad durante los años de instituto y universidad, sus estudios universitarios serán un medio, no un fin, y a través de ellos y sus idas y venidas forjará su carrera de escritor y periodista. Trabajará escribiendo artículos para importantes publicaciones como el Frankfurter Zeitung. Se casará con la que será su amor para toda la vida, la paciente y fiel Lola, una mujer que le sabrá entender y no coartará su ansia de libertad. Será una suerte de mejor amiga con la que compartirá sus días y algunas de sus vivencias, como por ejemplo los primeros y duros tiempos en París, que le harán irrumpir plenamente en lo que él considera la vida “europea”, alejada de la vida reposada y burguesa de su Kassa natal, entrando de lleno en lo que él siente como provincianismo moderno y adelantado. El periodista vivirá en diversas ciudades llevándose consigo un pedacito de Alemania, de Italia, de Francia, etcétera, hacia su Hungría natal, donde tendrá que reconciliarse con su pasado y enfrentarse a un futuro basado en una mayor estabilidad donde el acto de escribir novela con mayúscula será la piedra angular sobre la que basar su vida.
Confesiones de un burgués es, del principio al final, una novela sobre la melancolía y la muerte de una casta tal y como se la había entendido. Es la añoranza por un tiempo pasado, la admiración por los eruditos que, con el ejemplo de su vida, devenían profesores de las sucesivas generaciones, el recuerdo de una sociedad en pleno proceso de cambio, la apertura a la modernidad con todas sus consecuencias. Una aproximación a las sutilezas de la moral burguesa. Márai pasa de puntillas por la Primera Guerra Mundial, narra el proceso de decadencia de una próspera y feliz Europa donde las cosas, los sentimientos, las costumbres y las relaciones entre las personas y el medio tenían su lugar en un espacio y un tiempo que no volverá. Es ese pesar por los tiempos pasados lo que se convierte en hilo conductor de una primera mitad de la vida de Márai, el período en el que la persona se convierte en adulto, tomando así plena consciencia de lo que es, de lo que le rodea y de lo que quiere hacer con su vida. La libertad con la que vive es envidiable y admirable, pocas personas han conseguido hacer de sus días una aventura feliz por el crecimiento interior y no una carrera de fondo por la supervivencia. Solamente personas valientes y quizás un tanto egoístas lo han conseguido, acaso genios como Caravaggio o Miguel Ángel, personas que entienden que el acto de vivir es un acto poético en el que el protagonista ha de disfrutar y no atarse a lo prosaico.
Confessions d'un burgès
Comentari sobre el llibre de Sándor Márai
Sándor Márai neix el dia 11 d'abril de 1900 a Kassa , Imperi austrohongarès ( actual Košice,
Eslovàquia). A Confessions d'un burgès, Márai, nascut Sándor Károly Henrik Grosschmid de Mara, obre la seva ment al lector i exposa les seves
vivències des de la infància fins als 28 anys. El text sencer està esquitxat d'enyorança per la seva terra magiar, a la qual ha de tornar periòdicament per reprendre la força i les esperances
perdudes en els seus viatges i estades a l'Europa occidental que l’ atrau i el repel·leix a forces iguals. Márai comença la seva crònica vital fent una descripció exhaustiva de la residència
familiar de lloguer on va passar part de la seva infància. Més tard el seu pare, un home tradicional, burgès de pro, consideraria com a veritable casa la propietat de compra on la família
passaria la resta de les seves vivències. Márai narra les experiències amb els veïns, els silenciosos xiuxiuejos de les diferents classes que convivien dins del mateix recinte, la lluita subtil
entre els seus veïns jueus ortodoxos i els que eren més moderns que els burgesos hongaresos autòctons. La vida passa inexorablement i la infància obre pas a una adolescència d'incomprensió i
rebel·lia, on el jove Sándor dóna forma a la que serà la seva personalitat d'adult, iniciant els seus estudis superiors a Alemanya, segona pàtria per a l'escriptor. Ell és un nen burgès i com a
tal té interioritzada la idea de l'existència d'un matalàs invisible format per l'economia i el renom familiar. Igual que altres personalitats de l'època que ell coneixerà a París, s'atrevirà a
llançar-se al buit, sabedor de la possibilitat del suport familiar en cas de necessitat. Tot i així, passarà moments de dificultat econòmica pel seu modus vivendi. Márai configura la seva forta
personalitat durant els anys d'institut i universitat, els seus estudis universitaris seran un mitjà, no una finalitat i a través d'ells i les seves anades i vingudes forjarà la seva carrera
d'escriptor i periodista. Treballarà escrivint articles per a importants publicacions com el Frankfurter Zeitung. Es casarà amb qui serà el seu amor per a tota la vida, la pacient i fidel Lola,
una dona que el sabrà entendre i no coartarà la seva ànsia de llibertat. Serà una espècie de millor amiga amb la qual compartirà els seus dies i algunes de les seves vivències, com per exemple
els primers i durs temps a París, que li faran irrompre plenament en el que ell considera la vida " europea", allunyada de la vida reposada i burgesa de la seva Kassa natal, entrant de ple en
allò que ell sent com provincianisme modern i avançat. El periodista viurà en diverses ciutats portant amb si un trosset d'Alemanya, d'Itàlia, de França, etcètera cap a la seva Hongria natal, on
haurà de reconciliar-se amb el seu passat i enfrontar-se a un futur basat en una major estabilitat, on l'acte d'escriure novel·la amb majúscula serà la pedra angular sobre la qual basar la seva
vida.
Confessions d'un burgès és, del principi al final, una novel·la sobre la malenconia i la mort d'una casta tal com se l'havia entès. És l'enyorança
per un temps passat, l'admiració pels erudits que, amb l'exemple de la seva vida, esdevenien professors de les successives generacions, el record d'una societat en ple procés de canvi, l'obertura
a la modernitat, amb totes les conseqüències. Una aproximació a les subtileses de la moral burgesa. Márai passa de puntetes per la Primera Guerra Mundial, narra el procés de decadència d'una
pròspera i feliç Europa on les coses, els sentiments, els costums i les relacions entre les persones i el medi tenien el seu lloc en un espai i un temps que no tornarà. És aquest pesar pels temps
passats el que esdevé fil conductor d'una primera meitat de la vida de Márai, el període en què la persona es converteix en adult, prenent així plena consciència del que és, del que l'envolta i
del que vol fer amb la seva vida. La llibertat amb què viu és envejable i admirable, poques persones han aconseguit fer dels seus dies una aventura feliç pel creixement interior i no una carrera
de fons per la supervivència. Només persones valentes i potser una mica egoistes ho han aconseguit, potser genis com Caravaggio o Miquel Àngel, persones que entenen que l'acte de viure és un acte
poètic en què el protagonista ha de gaudir i no lligar-se al prosaic.
Confessions of a bourgeois
Commentary on the book of Sándor Márai
Sándor Márai was born on April the 11th 1900, in Kassa, Austria-Hungary (now Košice, Slovakia). In Confessions of a bourgeois, Márai, born Sándor Károly Henrik Grosschmid de Mára, opens his mind to the reader and exposes his experiences from childhood to the age of 28. The whole text is sprinkled with longing for his Magyar land which he must return in periodically to retake the strength and hope he loses in his travels and stays in the occidental Europe, which attracts and repels him in the same way.
Márai begins his life chronicle making an exhaustive description of the family house rental where he spent part of his childhood. Later his father, a traditional pro-bourgeois man, would consider as their real home the purchased property in which the family would spent the rest of his life. Márai tells the experiences he lived with his neighbors, the silent gossip of the various classes who lived in the same enclosure, the subtle fight between his orthodox Jew neighbors and those Jews who where more modern than the national Hungarian bourgeoisies.
Life goes inexorably on and childhood leads to an adolescence full of misunderstanding and rebellion where the young Sándor gives shape to what will be his adult personality, beginning his high studies in Germany, a second homeland for the writer. He is a bourgeois child and as such, he has internalized the idea of an invisible mattress formed by the family economy and reputation. Like other personalities of his time whose he will meet in Paris, he will dare to jump into the void, knowing the possibility of family support in case of need. However, he will have economic difficulties due to his modus vivendi. Márai will set his strong personality during the years of high school and college, his university studies will be a mean not an end, and through them, he will forge his journalist and writer career.
He will work writing articles for important editions such as Frankfurter Zeitung. He will marry the person who will be his whole life love, the patient and faithful Lola, a woman who will understand him and won’t cut his freedom desire. She will be a kind of best friend to share his days and some of his life experiences, as for example the first and hard times in Paris, which will make him break into what he considers the “european” life, away from the quiet bourgeois life of his motherland, Kassa, going through what he feels as modern and advanced provincialism.
The journalist will live in several cities, taking with him a bit of Germany, Italy, France, etc. to his native Hungary, where he will have to come together with his past and face a future based on a major stability where the act of writing a novel will be the cornerstone of his life.
Confessions of a bourgeois is, from the very start to the end, a novel about the melancholy and the death of a caste as it was once understood. It is the longing for the past times, the admiration for the scholars that, with the example of his life, became teachers of the successive generation, the memory of a society in full process of change, the openness to the modernity with all its consequences. It is an approach to the subtleties of the bourgeois moral. Márai walks in tiptoe through World War I, telling the process of decadence of a prosperous and happy Europe where the things, the feelings, the costumes and the relationships between people and the media had its place on a space and a time that will never return again.
Is that pity for the past times what becomes the conductive thread of the first half of Márai’s life, a period in which the person becomes an adult, thus taking full consciousness of what he is, what surrounds him and what he wants to do with his life. The way he lives in freedom is enviable and admirable, few people have achieved to live their days as a happy adventure for their inner growth, and not a marathon for survival. Only brave and perhaps a bit selfish people have succeeded, perhaps geniuses like Caravaggio or Michelangelo, people who understand that the act of living is a poetic act which the protagonist must enjoy and not only being tied to the mundane.
© Desirée Gómez, 2013
Escribir comentario