Lohengrin: Especial 200 aniversari/o de Wagner - Wagner's 200 anniversary special

 

 

Presentació

  

Ara fa 200 anys va néixer el cèlebre compositor Richard Wagner. Per a celebrar-ho, Vintage Birdcage vol donar relleu a una de les òperes wagnerianes més excelses, la història del cavaller Lohengrin, basada en llegendes germàniques medievals. Es va estrenar al Teatre Cort de Weimar, el 28 d’agost de 1850. A Espanya s’estrenà el 24 de març de 1881 al Teatro Real de Madrid.

La narració de Lohengrin va ser posada en escena quan Wagner es trobava a l’exili, gràcies a l’ajuda de Franz Liszt. Aquest la va fer representar a Weimar amb una orquestra de només 38 músics, insuficient per a aquesta òpera wagneriana. Va conformar la primera culminació del sistema del Leitmotiv, que només havia usat parcialment en les seves òperes anteriors. A Espanya va tenir un gran intèrpret en l’ especial figura del gran tenor Francesc Viñas, el qual va aconseguir grans èxits amb aquesta òpera a Barcelona (1888) i València (1889) que van preludiar la seva brillant carrera internacional i contribuïren també a engrandir la imatgeria wagneriana. Aquesta òpera es va cantar molt de temps en italià. Sovint s’aplaudia i s’aplaudia fins a repetir el relat de Lohengrin o “racconto”.

Fent aquest estudi he pogut aprofundir en la psicologia de Wagner i m’ha permès de treballar amb diferent bibliografia i versions de les òperes per a complementar les informacions.

El món introspectiu de Wagner ens convida a fer una recerca dels seus motius musicals per a poder aprofundir en el significat intrínsec dels sons, l’ús dels instruments que en Wagner mai no és deliberat i la relació d’aquesta òpera amb la seva producció operística així com la conformació de l’obra d’art total.

  

Presentación

  

Ahora hace 200 años nació el célebre compositor Richard Wagner. Para celebrarlo, Vintage Birdcage quiere dar relieve a una de las óperas wagnerianas más excelsas, la historia del caballero Lohengrin, basada en leyendas germanicas medievales. Se estrenó en el Teatro Corte de Weimar, el 28 de agosto de 1850. En España se estrenó el 24 de marzo de 1881 en el Teatro Real de Madrid.

La narración de Lohengrin fue puesta en escena cuando Wagner se encontraba en el exilio, gracias a la ayuda de Franz Liszt. Este la hizo representar en Weimar con una orquesta de sólo 38 músicos, insuficiente para esta ópera wagneriana. Conformó la primera culminación del sistema del Leitmotiv, que sólo había usado parcialmente en sus óperas anteriores. En España tuvo un gran intérprete en la especial figura del gran tenor Francesc Viñas, quien logró grandes éxitos con esta ópera en Barcelona (1888) y Valencia (1889) que preludiaron su brillante carrera internacional y contribuyeron también a agrandar la imaginería wagneriana. Esta ópera se cantó mucho tiempo en italiano. A menudo se aplaudía y aplaudía hasta repetir el relato de Lohengrin o "racconto".

Haciendo este estudio he podido profundizar en la psicología de Wagner y me ha permitido trabajar con diferente bibliografía y versiones de las óperas para complementar las informaciones.

El mundo introspectivo de Wagner nos invita a hacer una búsqueda de sus motivos musicales para poder profundizar en el significado intrínseco de los sonidos, el uso de los instrumentos, que en Wagner nunca es deliberado y la relación de esta ópera con su producción operística así como la conformación de la obra de arte total.

  

Presentation

  

200 years ago the famous composer Richard Wagner was born. To celebrate it, Vintage Birdcage wants to give relief to one of the most sublime Wagnerian operas, the story of the knight Lohengrin, based on medieval Germanic legends. It premiered at the Court Theatre in Weimar, on August 28, 1850. In Spain premiered on March 24, 1881 at the Teatro Real in Madrid.

Lohengrin's narration was staged when Wagner was in exile, with the help of Franz Liszt. This was represented in Weimar with an orchestra of only 38 musicians, which was insufficient for a Wagnerian opera. Lohengrin formed the first culmination of Leitmotiv system, which had been only used partially in earlier operas. In Spain it found a great performer in the figure of the great tenor Francesc Viñas, who achieved huge success with this opera in Barcelona (1888) and Valencia (1889), being a prelude to his brilliant international career and also contributing to enlarge the Wagnerian imagery. This opera was sung in Italian for long. It was so often applauded and cheered up that the story of Lohengrin or "racconto"was usually repeated.

By doing this study I could delve into the psychology of Wagner and allowed me to work with different versions of literature and operas to complement the information.

Wagner's introspective world invites us to do a search of his musical motifs to delve into the inner meaning of the sounds, the use of the instruments, which in Wagner was never deliberate, and the relationship of this opera with his opera production and the formation of the total work of art.

 

 

Wagner family in Bayreuth with Franz Liszt on the piano. Familia Wagner, Bayreuth, Franz Liszt al piano

  

Wagner

  

Richard Wagner va ser un compositor alemany nascut a Leipzig el 1813 i mort a Venècia el 1883. Fou el gran creador de l’òpera alemanya en un país on fins aleshores l’òpera havia tingut un paper secundari per als compositors degut a la forta presència que l’òpera italiana havia mantingut.

Tot i que va ser iniciada per Haydn i Mozart, la participació alemanya a la vida operística s’havia donat amb forma i llengua italiana; Beethoven seguí la iniciativa de Mozart del Singspiel alemany però només amb Fidelio. Weber en canvi havia obert el camí de manera més profunda amb Der Freischütz (El caçador furtiu, 1821), marcant la pauta que seguiria Wagner.

Wagner va perseguir el desig de triomfar a París però finalment aconseguí estrenar les seves obres primerenques a Dresden amb Rienzi (1842), L’holandès errant (1843) on usaria per primer cop el Leitmotiv o tema musical conductor evocador, Tannhäuser (1845) i Lohengrin.

Un cop exiliat de Weimar per qüestions polítiques que veurem més avall, Wagner concebí tres grans òperes en alemany, ideant una història que acabaria conformant-se en un pròleg més tres parts: l’anomenada Tetralogia o L’anell del Nibelung, que gira entorn de l’heroi germànic Siegfried. Serien L’or del Rhin, La Walkiria, Siegfried i El capvespre dels déus. Wagner va interrompre cap a 1857 la seva composició per empendre la de Tristany i Isolda, tot i que no va aconseguir tampoc estrenar-la a París on va tenir un gran fracàs amb Tannhäuser. Va poder tornar a Alemanya el 1865 on estrenà Tristany i Isolda gràcies a la protecció del rei Ludwig II de Baviera. Aquest li finançaria el teatre on s’estrenaria la Tetralogia. Mentrestant, Wagner va fer la comèdia operística Els mestres cantaires de Nüremberg (1868). També oferí a Munic les dues primeres parts de L’anell del Nibelung i aconseguí que es creés el Festival de Bayreuth. En ell estrenaria la seva última òpera: Parsifal (1882).

El seu llegat continuaria de la mà de la seva esposa Còssima, filla de Liszt, que continuà tenint cura del festival quan Wagner morí.

  

Wagner

  

Richard Wagner fue un compositor alemán nacido en Leipzig en 1813 y fallecido en Venecia en 1883. Fue el gran creador de la ópera alemana en un país donde hasta entonces la ópera había tenido un papel secundario para los compositores debido a la fuerte presencia que la ópera italiana había mantenido.

Aunque fue iniciada por Haydn y Mozart, la participación alemana en la vida operística se había dado con forma y lengua italiana; Beethoven siguió la iniciativa de Mozart del Singspiel alemán pero sólo con Fidelio. Weber en cambio había abierto el camino de manera más profunda con Der Freischütz (El cazador furtivo, 1821), marcando la pauta que seguiría Wagner.

Wagner persiguió el deseo de triunfar en París pero finalmente consiguió estrenar sus obras tempranas en Dresde con Rienzi (1842), El holandés errante (1843) donde usaría por primera vez el Leitmotiv o tema musical conductor evocador, Tannhäuser (1845) y Lohengrin.

Una vez exiliado de Weimar por cuestiones políticas que veremos más abajo, Wagner concibió tres grandes óperas en alemán, ideando una historia que acabaría conformándose en un prólogo más tres partes: la llamada Tetralogía o El anillo del Nibelungo, que gira en torno del héroe germánico Siegfried. Serían El oro del Rhin, La Valkiria, Siegfried y El ocaso de los dioses. Wagner interrumpió hacia 1857 su composición para emprender la de Tristán e Isolda, aunque no logró tampoco estrenarla en París donde tuvo un gran fracaso con Tannhäuser. Pudo volver a Alemania en 1865 donde estrenó Tristán e Isolda gracias a la protección del rey Ludwig II de Baviera. Éste le financiaría el teatro donde se estrenaría la Tetralogía. Mientras tanto, Wagner hizo la comedia operística Los maestros cantores de Nüremberg (1868). También ofreció a Múnich las dos primeras partes de El anillo del Nibelungo y consiguió que se creara el Festival de Bayreuth. En él estrenaría su última ópera: Parsifal (1882).

Su legado continuaría de la mano de su esposa Cossima, hija de Liszt, que continuó cuidando del festival cuando Wagner murió.

  

Wagner

  

Richard Wagner was a German composer born in Leipzig in 1813 and dead in Venice in 1883. It was the great creator of German opera in a country where the opera had previously had a secondary role for composers because of the strong presence that Italian opera had kept. Though initiated by Haydn and Mozart, German participation in the operatic life had had an Italian language and shape; Beethoven followed Mozart's Singspiel initiative in german but only with Fidelio. Weber had instead opened the way deeper with Der Freischütz (The poacher, 1821), which would set the standard that Wagner would follow. Wagner pursued the desire to succeed in Paris but finally he got his early works premieres in Dresden with Rienzi (1842), The Flying Dutchman (1843) where he would use for the first time the musical leitmotif or evoking main theme, Tannhäuser (1845) and Lohengrin. Once exiled from Weimar for political reasons that we shall see below, Wagner conceived three major operas in German, devising a story that would end up settling in a prologue plus three more parts: the so called Tetralogy or Der Ring des Nibelungen, which revolves around the Germanic hero Siegfried. The Rhinegold, The Valkyrie, Siegfried and The Twilight of the Gods. Wagner broke off in 1857 to undertake the composition of Tristan and Isolde, but also failed to release it in Paris where he had a major failure with Tannhäuser. He could return to Germany in 1865 where Tristan and Isolde premiered by the protection of King Ludwig II of Bavaria. He would fund the theater where the Tetralogy will be released. Meanwhile, Wagner made the comedy opera The Mastersingers of Nuremberg (1868). Munich also offered the first two parts of The Ring of the Nibelung and managed the creation of the Bayreuth Festival. There he premiered his last opera: Parsifal (1882).

His legacy would continue by the hand of his wife Cossima, daughter of Liszt, who continued taking care of the festival when Wagner died.

 

 

 

Wagner & Ludwig II

 

 

Richard Wagner & Cossima Liszt

 

 

Lohengrin

 

Wagner va començar a llegir Bakunin i les seves teories anarquistes. Wagner, que ja es considerava artista, va voler unir-se a la revolta del 1848 i reivindicar canvis socials contra la monarquia que li feia encàrrecs. Tenia ganes de ser reconegut com a figura heroica. Això li va costar la expulsió del teatre de Dresde i va ser exiliat. Va fugir amb la partitura de Lohengrin que havia començat a la Cort de Saxònia cap a Suïssa.

Lohengrin és una òpera en tres actes, amb libretto del propi compositor. Com hem mencionat, l’argument prové de la llegenda germànica. És un drama romàntic escrit per a la ciutat de Dresde. Va voler impulsar el Leitmotiv basant aquesta obra bàsicament en ell. Elimina les formes i fórmules de la tradició europea. El sistema ja no incorporaria de la mateixa estructura amb àries, duets, ni d’altres elements formals que esperava el gran públic.

L’acció es desenvolupa durant els primers anys del segle X. Ens trobem al regne de Brabant, on ha caigut l’últim sobirà. El poder havia de caure en mans del petit Gottfried, però el noi desapareix just abans de la seva coronació, de manera misteriosa. La bruixa Ortrud l’ha raptat i l'ha convertit en cigne. La malvada Ortrud ha fet creure el seu espòs Telramund, oncle del desaparegut Gottfried que la seva germana Elsa és la culpable de la desaparició del jove perquè vol governar ella. Tot l’assumpte ha estat portat com a plet davant del rei Enric I, el qual havia arribat a Brabant per a reclutar homes per al seu exèrcit per a lluitar contra els húngars que estaven posant en perill el interessos de l’Europa central.

 

Lohengrin

 

Wagner comenzó a leer a Bakunin y sus teorías anarquistas. Wagner, que ya se consideraba artista, quiso unirse a la revuelta de 1848 y reivindicar cambios sociales contra la monarquía que le realizaba los encargos. Tenía ganas de ser reconocido como figura heroica. Esto le costó la expulsión del teatro de Dresde y fue exiliado. Huyó con la partitura de Lohengrin que había comenzado en la Corte de Sajonia hacia Suiza. Esta corte pasó muchos veranos en en Weimar.

Lohengrin es una ópera en tres actos, con libretto del propio compositor. Como hemos mencionado, el argumento proviene de la leyenda germánica. Es un drama romántico escrito para la ciudad de Dresde. Quiso impulsar el leit motiv basando esta obra básicamente en él. Elimina las formas y fórmulas de la tradición europea. El sistema ya no incorporaría la misma estructura de arias, duetos, ni de otros elementos formales que esperaba el gran público.

La acción se desarrolla durante los primeros años del siglo X. Nos encontramos en el reino de Brabante, donde ha caído el último soberano. El poder debía caer en manos del pequeño Gottfried, pero el chico desaparece justo antes de su coronación, de forma misteriosa. La bruja Ortrud le ha raptado y le ha convertido en cisne. La malvada Ortrud ha hecho creer su esposo Telramund, tío del desaparecido Gottfried, que la culpable de la desaparición del joven es su hermana Elsa porque quiere gobernar ella. Todo el asunto ha sido llevado como pleito ante el rey Enrique I, el cual había llegado a Brabante para reclutar hombres para su ejército para luchar contra los húngaros que estaban poniendo en peligro los intereses de la Europa central.

 

Lohengrin

 

Wagner began reading Bakunin and his anarchist theories. Wagner, that considered himself an artist, wanted to join the revolt of 1848 and claim social changes against the monarchy that was ordering works to him. He wanted to be recognized as a heroic figure. This cost him the expulsion from the theater in Dresden and was exiled. He fled with the score of Lohengrin which had begun in the Court of Saxony to Switzerland.

Lohengrin is an opera in three acts, with libretto by the composer. As mentioned, the argument comes from the Germanic legend. It is a romantic drama written for the city of Dresden. He wanted to push the leitmotiv basically basing this work on it. He removes the forms and formulas of the European tradition. The system does not incorporate the structure of arias, duets, or other formal elements expected by the public.

The action takes place in the early years of the tenth century. We are in the realm of Brabant, where the last sovereign has fallen . The power should fall into the hands of young Gottfried, but the boy mysteriously disappears just before his coronation. The truth is that the witch Ortrud has kidnapped the boy and has turned him into a swan. The evil Ortrud has made believe his husband Telramund, uncle of the late Gottfried that his sister Elsa is guilty to blame her for the disappearance of the boy telling she wants to govern. The whole thing has been taken as a lawsuit to King Henry I, who had come to Brabant to recruit men for his army to fight the Hungarians who were endangering the interests of central Europe.

 

 

Lohengrin: arribada a Brabant/ llegada a Brabant/ arrival to Brabant

 

Personatges

 

-Lohengrin: és el cavaller del Graal, defensor de l’honor d’Elsa de Brabant, i finalment es casa amb ella. Aquest és un paper per a tenor dramàtic, amb matisos lírics. Avarca del re^b₂ al la₃.

-Elsa: princesa de Brabant, neboda de Friedrich Telramund, germana del desaparegut Gottfried, enamorada de Lohengrin. Paper per a soprano lírica o lírica-spinto; és una personatge que avarca del do₃ al si_4.

-Heinrich I: és el rei Enric anomenat “l’ocellaire”, va regnar de 919 a 936. És l’autoritat máxima a Brabant i ve a solucionar el plet entre Elsa i els seus oncles. És un paper modest per a baix, d’elevada tessitura, ha de donar sensació d’autoritat; va del mi₁ al fa_3.

-Friedrich Telramund: cavaller casat amb Ortrud. Té fe en ella i la segueix en les seves males accions, convertint-se per tant es enemic de Lohengrin. És un paper per a baríton amb intervencions destacades, agafant les notes del si₁ al sol_3.

-Ortrud: és una bruixa pagana, fa màgia i té la secreta intenció d’eliminar la fe cristiana. És l’esposa de Telramund i el fa creure que Elsa és culpable d’haver fet desaparèixer a Gottfried quan en realitat ha estat ella. Paper per a mezzosoprano o soprano dramàtica. Ha de tenir veu poderosa i bons aguts; va del si^b₂ al si^b_4.

-Herald reial: anuncia els events i es troba sota el servei del rei. Paper per a baríton amb intervencions destacades.

-Quatre nobles de Brabant: conspiren junt amb Telramund. Han de ser dos tenor i dos baixos que sovint pertanyen al cor.

-Gottfried: paper per a un nen. No ha de cantar ni parlar.

-Altres grups: es poden extreure del cor.

-Cor: presència important.

 

Resum de l'argument

 

• PRIMER ACTE

Al costat del riu Escalda, el rei Enric I “l’ocellaire” arriba a jutjar la causa presentada per la desaparició del jove duc de Brabant. Els seus oncles Friedrich Telramund i Ortrud acusen la germana de Gottfried, Elsa de Brabant d’haver-lo mort per a poder regir el ducat. El rei disposa un judici diví mentre Elsa implora que l’herald del rei faci cridar a un cavaller de brillant armadura que ella va veure en somnis. L’herald obeeix i la primera vegada no apareix ningú però en el segon intent, apareix l’heroi (Lohengrin) sobre una barca portada per un cigne, del qual s’acomiada tendrament. L’heroi diu que dona el seu amor a Elsa amb la condició que ella mai no li pregunti quin és el seu nom ni el seu origen. L’acusador Telramund haurà d’enfrontar-se amb el defensor d’Elsa i serà vençut. Lohengrin li perdona la vida i és nomenat com a cabdill militar de Brabant i podrà casar-se amb Elsa. Consideren que ha intervingut per Elsa la mà divina mostrant així la seva innocència.

• SEGON ACTE

Es de nit i a Palau és propera la celebració de la boda. Ortrud i Telramund discuteixen. Telramund no entén que Déu hagi intervingut en favor d’Elsa doncs ell havia confiat en la versió d’Ortrud. Ortrud el torna a enganyar dient que ella tenia la raó però que Lohengrin va vèncer amb arts màgiques. Telramund s’en va i Ortrud es lamenta prop d’una finestra. Elsa la veu i s’apiada d’ella. Decideix d’acollir-la a casa seva. Al dia següent durant la comitiva nupcial, Ortrud esclata en un atac d’ira i recrimina a Elsa que està a punt de casar-se amb un desconegut que l’acabarà abandonant tal i com ha vingut. Lohengrin arriba amb el rei i intervé per a tranquil·litzar a Elsa. La comitiva continúa després de desfer-se de Telramund i quatre nobles que conspiren junt amb ell.

Els dubtes abocats sobre Elsa per part d’Ortrud minven les forces de la jove que comença a dubtar de Lohengrin.

• TERCER ACTE

Ja casats Elsa i Lohengrin, entren plegats a la cambra nupcial. Tot i que està molt enamorada de Lohengrin, Elsa se sent insegura i no pot evitar de fer les preguntes prohibides al seu estimat. En aquest moment, Telramund irromp per a matar Lohengrin però aquest el mata primer. Dirigint-se a Elsa, li diu que li respondrà a les seves preguntes però que ho farà davant de tothom. Lohengrin reuneix al costat del riu Escalda el rei i el seu exèrcit i els diu que no els conduirà a la guerra perquè a causa de les preguntes d’Elsa, ha de tornar al seu llunyà país d’origen.

• RACCONTO

Lohengrin declara ser fill de Parsifal i cavaller de l’orde del Graal, dedicada a protegir a l’innocent, però que un cop reconegut ha de tornar al castell de Montsalvat, seu d’aquesta ordre. Lohengrin s’acomiada d’Elsa que queda bocabadada. Veiem de nou el cigne que ve i recobra la seva forma humana: és Gottfried, el jove duc de Brabant. La bruixa Ortrud, causant de l’encanteri cau morta a l’instant. Elsa es desmaia mentre el cavaller Lohengrin s’allunya per sempre més.

 

Personajes

 

-Lohengrin: es el caballero del Grial, defensor del honor de Elsa de Brabante, y finalmente se casa con ella. Este es un papel para tenor dramático, con matices líricos. Abarca del re^b₂ al la₃.

-Elsa: princesa de Brabante, sobrina de Friedrich Telramund, hermana del desaparecido Gottfried, enamorada de Lohengrin. Papel para soprano lírica o lírica-spinto, es una personaje que abarca del do₃ al si₄.

-Heinrich I: es el rey Enrique llamado "el pajarero", reinó de 919 a 936. Es la autoridad máxima en Brabant y viene a solucionar el pleito entre Elsa y sus tíos. Es un papel modesto para abajo, de elevada tesitura, dará sensación de autoridad; va del mi₁ al fa₃.

-Friedrich Telramund: caballero casado con Ortrud. Tiene fe en ella y la sigue en sus malas acciones, convirtiéndose por lo tanto se enemigo de Lohengrin. Es un papel para barítono con intervenciones destacadas, cogiendo las notas del si₁ al sol₃.

-Ortrud: es una bruja pagana, hace magia y tiene la secreta intención de eliminar la fe cristiana. Es la esposa de Telramund y lo hace creer que Elsa es culpable de haber hecho desaparecer a Gottfried cuando en realidad ha sido ella. Papel para mezzosoprano o soprano dramática. Debe tener voz poderosa y buenos agudos, va del si^b₂ al si^b₄.

-Heraldo real: anuncia los eventos y se encuentra bajo el servicio del rey. Papel para barítono con intervenciones destacadas.

-Cuatro nobles de Brabante: conspiran junto con Telramund. Deben ser dos tenores y dos bajos que a menudo pertenecen al coro.

-Gottfried: papel para un niño. No debe cantar ni hablar.

-Otros grupos: se pueden extraer del coro.

-Coro: presencia importante.

 

Resumen del argumento

 

• PRIMER ACTO

Junto al río Escalda, el rey Enrique I "el pajarero" llega a juzgar la causa presentada por la desaparición del joven duque de Brabante. Sus tíos Friedrich Telramund y Ortrud acusan la hermana de Gottfried, Elsa de Brabante de haberlo matado para poder regir el ducado. El rey dispone un juicio divino mientras Elsa implora que el heraldo del rey haga llamar a un caballero de brillante armadura que ella vio en sueños. El heraldo obedece y la primera vez no aparece nadie pero en el segundo intento, aparece el héroe (Lohengrin) sobre una barca llevada por un cisne, del que se despide tiernamente. El héroe dice que da su amor a Elsa con la condición de que ella nunca le pregunte cuál es su nombre ni su origen. El acusador Telramund deberá enfrentarse con el defensor de Elsa y será vencido. Lohengrin le perdona la vida y es nombrado como caudillo militar de Brabante y podrá casarse con Elsa. Consideran que ha intervenido por Elsa la mano divina mostrando así su inocencia.

• SEGUNDO ACTO

Es de noche y en Palacio se acerca la celebración de la boda. Ortrud y Telramund discuten. Telramund no entiende que Dios haya intervenido en favor de Elsa pues él había confiado en la versión de Ortrud. Ortrud lo vuelve a engañar diciendo que ella tenía la razón pero que Lohengrin venció con artes mágicas. Telramund se va y Ortrud se lamenta cerca de una ventana. Elsa la voz y se apiada de ella. Decide acogerla en su casa. Al día siguiente durante la comitiva nupcial, Ortrud estalla en un ataque de ira y recrimina a Elsa que está a punto de casarse con un desconocido que la acabará abandonando tal y como ha venido. Lohengrin llega con el rey e interviene para tranquilizar a Elsa. La comitiva continúa después de deshacerse de Telramund y cuatro nobles que conspiran junto con él.

Las dudas vertidas sobre Elsa por parte de Ortrud merman las fuerzas de la joven que empieza a dudar de Lohengrin.

• TERCER ACTO

Ya casados Elsa y Lohengrin, entran juntos en la cámara nupcial. Aunque está muy enamorada de Lohengrin, Elsa se siente insegura y no puede evitar hacer las preguntas prohibidas a su amado. En este momento, Telramund irrumpe para matar a Lohengrin pero éste lo mata primero. Dirigiéndose a Elsa, le dice que le responderá a sus preguntas pero que lo hará delante de todos. Lohengrin reúne junto al río Escalda al rey y su ejército y les dice que no les conducirá a la guerra porque debido a las preguntas de Elsa, debe volver a su lejano país de origen.

• RACCONTO

Lohengrin declara ser hijo de Parsifal y caballero de la orden del Grial, dedicada a proteger al inocente, pero que una vez reconocido debe volver al castillo de Montsalvat, sede de esta orden. Lohengrin se despide de Elsa que se queda boquiabierta. Vemos de nuevo el cisne que viene y recobra su forma humana: es Gottfried, el joven duque de Brabante. La bruja Ortrud, causante del hechizo cae muerta al instante. Elsa se desmaya mientras el caballero Lohengrin se aleja para siempre.

 

Characters

 

-Lohengrin: the Grail knight, defenses the honor of Elsa of Brabant, and finally marries her. This paper is for a dramatic tenor, with lyrical nuances. It covers from re^b₂ to la₃.

-Elsa: Princess of Brabant, Friedrich Telramund niece, sister of Gottfried, love of Lohengrin. Paper for a lyric soprano or lyric-spinto, is a character that covers from do₃ to si_4.

-Heinrich I: King Henry, called "the birder", who reigned from 919 to 936. It is the highest authority in Brabant and solves the lawsuit between Elsa and her uncles. It is a modest bass role with high tessiture, gives sense of authority, he goes from mi₁ to fa₃.

-Friedrich Telramund: Ortrud husband. He has faith in her and continues her evil actions, thus becoming an enemy of Lohengrin. It is a role for baritone with outstanding interventions, taking notes from si₁ to sol₃.

-Ortrud: is a pagan witch, does magic and has the secret intention to eliminate the Christian faith. She is the wife of Telramund and does believe him that Elsa is guilty of doing Gottfried disappear when she actually was. Paper for mezzo or dramatic soprano. Must have good powerful and sharp voice, must arrive from si^b₂ to si^b₄.

Real-Herald: announces events and is under the service of the king. Paper for outstanding baritone interventions.

-Four nobles of Brabant: conspire with Telramund. Must be two tenor and two basses; often belong to the choir.

-Gottfried: role for a child. He does not sing or speak.

-Other groups: they can be selected from the choir.

-Choir: significant presence.

 

Summary of the argument

 

• ACT I

Along the river Schelde, King Henry I "the birder" comes to judge the cause of the disappearance of the young Duke of Brabant. His uncles Friedrich and Ortrud Telramund accuse Gottfried's sister, Elsa of Brabant to have killed him in order to govern the duchy. The king officiates a divine judgment while Elsa implores the king's herald to call a knight in shining armor who she saw dreams. The herald obeys and he does not appear the first time but on the second attempt, the hero (Lohengrin) appears on a boat carried by a swan, which tenderly says goodbye. The hero falls in love with Elsa with the condition that she'll never ask what's his name or origin. The accuser Telramund must face the defender of Elsa and is defeated by him. Lohengrin spares his life and is appointed as a military leader of Brabant. He can now marry Elsa. They believe that Elsa has been intervened by the divine hand showing his innocence.

• SECOND ACT

It's night and the Palace is near the conclusion of the wedding. Ortrud and Telramund discuss. Telramund does not understand that God has intervened on behalf of Elsa as he had trusted Ortrud's version. Ortrud deceive him again saying she was right but Lohengrin won with magic arts. Ortrud complains near a window. Elsa hears her voice and takes pity on her. Decides to welcome her into her home. The next day at the wedding party, Ortrud explodes in a fit of rage and reproaches Elsa she is about to marry a stranger who will eventually abandon her. Lohengrin arrives with the king and intervenes to reassure Elsa. The party continues after disposing of Telramund and four nobles who conspire with him.

The doubts discharges by Ortrud on Elsa shrunk the her forces and the girl begins to doubt about Lohengrin.

• THIRD ACT

Elsa and Lohengrin are already married and come together inside the bridal chamber. Although she is really in love with Lohengrin, Elsa feels insecure and can not avoid asking the prohibited questions to her beloved. At this time, Telramund bursts to kill Lohengrin but he kills Telramund first. Addressing to Elsa, he says he will answer her questions but he will do in front of everyone. Lohengrin meets the king and his army by the river Scheldt and tell them he will not lead to war becase due to the questions of Elsa, he must return to his distant home.

• RACCONTO

Lohengrin declares he is Parsifal's son and Knight of the Order of the Grail, dedicated to protect the innocent, but once recognized, he must return to the castle of Montsalvat, site of this order. Lohengrin saysgoodbye to Elsa and she stays breathless. We see again the swan and regains his human form again, he is Gottfried, the young Duke of Brabant. The causer of the spell, the sorceress Ortrud, drops dead instantly. Elsa faints while the knight Lohengrin runs away forever.

 

 

Lohengrin & Elsa

 

El conte de Lohengrin il·lustrat / El cuento de Lohengrin ilustrado/ Lohengrin tale illustrated

 

El context de la composició de Lohengrin i la llegenda del Graal

 

Wagner va conèixer les llegendes de Tannhäuser i Lohengrin al mateix temps, el 1.841, quan vivia a París. Primer va acabar Tannhäuser el 1.845; després, estant de vacances a Marienbad, va tornar a Lohengrin, la història del qual s’ explica breument al poema de Wolfram von Eschenbach Parzival, i més detalladament al poema èpic anònim de final del s. XIII Lohengrin i al poema èpic francès Le Chevalier au cygne.

Le Chevalier au cygne reviví l’ entusiasme de Wagner pel tema i escribí l’esborrany en prosa per a l’òpera que va transformar en poesia dramàtica en tornar de Dresden, on treballava com a director en el Teatre de la Cort. El 1.846 va posar música al text, pensant en els actors i el teatre de Dresde. Sabia que el segon acte era el que presentaria una major dificultat, va començar composant el tercer acte i després el primer, deixant el segon i el preludi de l’òpera pel final. L’ agost de 1.847 ja tenia tots els esborranys. Tota la música es completà el març de 1.848, i el setembre d’aquell mateix any, Wagner dirigí un concert del final del primer acte.

La participació del compositor en la revolta de Dresde el 1.849 l’ obligà a sortir de Saxònia, i l’ estrena a Dresde es va cancel·lar. A petició de Wagner, Listz dirigí la primera representació a Weimar, el 28 d’ agost de 1.850. Sota aquestes circumstàncies, no fou un èxit ple, però si va agradar en d’altres ciutats; el propi Wagner no veuria l’ òpera fins el 1.861, a Viena. Les estrenes de Londres, Milà, i San Petersburg van donar-se el 1.868.

Lohengrin va representar un avanç respecte a Tannhäuser de 1845: la rigidesa encara no havia desaparegut, però el text vocal i orquestral és molt més ric que abans. La primera escena de l’ acte II, per a Ortrud i Telramund, és un extens passatge de la maduresa de Wagner, comparable per la seva qualitat a la Tetralogia; d’ igual manera podrien descriure’s altres passatges: Lohengrin representa el pas cap endavant d’ una primera òpera romàntica germana al seu estat adult, tal com s’ evidencia a Die Walküre.

Wolfram von Eschenbach, al seu poema Parzival, va donar al segon fill de Parsifal el nom de Loherangrin, el qual ha estat identificat amb Garin de Loherain, signe de que potser ambdues llegendes s'han barrejat. Totes les versions de la llegenda de Lohengrin sitúen l’ acció a Brabant, i Wagner especifica el moment històric precís: el seu Heinrich I és Henry I “l’ocellaire”, Rei de Saxònia (919 - 936), qui va aconseguir la unitat germana per a aliar-se amb Saxònia contra les forces invasores d’ Hongria, derrotant-los. Brabant és ara part de Bélgica. Lohengrin té la seva situació ubicada, aleshores, a Ambers.

El cor masculí de Wagner a l’ òpera consisteix en un grup de brabantins i de l’escolta militar de saxons de Heinrich. A l’ escena final, els brabantins han acceptat la invitació de los saxons, i s’ han presentat amb la seva roba militar per a seguir el seu nou comandant Lohengrin junt amb Heinrich, cap a Magúncia, on pretenen planejar la batalla contra els húngars.

Lohengrin és un drama psicològic que té les seves arrels en la imaginació pessimista de Wagner. Potser seria erroni pensar Wagner s’estava retratant a sí mateix en els seus drames, però és cert que la seva vida quedà reflectida a la seva obra. El descontent que va empentar Wagner a escriure la tragèdia de Lohengrin sorgí de la seva visió del "món modern sense cap mena de valor". Això venia propiciat per l’ambient polític de mitjans de 1.840 amb el dèbil Rei de Prússia Friedrich Wilhelm IV.

El tema escollit pel compositor indica que el fracàs del protagonista és un final inevitable, doncs la llegenda de Lohengrin mostra que l’aparició miraculosa d’una figura semblant al Messies és incompatible amb les condicions de la realitat social en la qual entra aquest personatge.

Wagner, representa el concepte absolut de l’ amor en la persona de Lohengrin (un ésser atemporal) i l’enfronta amb el nivell històric escollit, que representa un contrast amb respecte a la realitat del Vormärz, el moment que vivia Wagner. El Rei Heinrich es la versió ideal del que hauria d’haver estat Friedrich Wilhelm IV, el qual, més que promoure la unitat nacional, intentava suprimir el pensament liberal dels hegelians i, enlloc de lliurar una batalla contra les tropes de l’est, com a Lohengrin, entrava en una Santa Aliança amb el reaccionari Tzar Nicolau I.

 

El contexto de la composición de Lohengrin y la leyenda del Grial

 

Wagner conoció las leyendas de Tannhäuser y Lohengrin al mismo tiempo, en 1841, cuando vivía en París. Primero terminó Tannhäuser en 1845, luego estando de vacaciones en Marienbad, volvió a Lohengrin, cuya historia se explica brevemente en el poema de Wolfram von Eschenbach Parzival, y más detalladamente en el poema épico anónimo de finales del s. XIII Lohengrin y en el poema épico francés Le Chevalier au Cygne.

Le Chevalier au Cygne revivió el entusiasmo de Wagner por el tema y escribió el borrador en prosa para la ópera que transformó en poesía dramática al volver de Dresde, donde trabajaba como director en el Teatro de la Corte. En 1846 puso música al texto, pensando en los actores y el teatro de Dresde. Sabía que el segundo acto era el que presentaría una mayor dificultad, comenzó componiendo el tercer acto y luego el primero, dejando el segundo y el preludio de la ópera por el final. En agosto de 1847 ya tenía todos los borradores. Toda la música se completó en marzo de 1848, y en septiembre de ese mismo año, Wagner dirigió un concierto del final del primer acto.

La participación del compositor en la revuelta de Dresde en 1849 le obligó a salir de Sajonia y el estreno en Dresde se canceló. A petición de Wagner, Listz dirigió la primera representación en Weimar, el 28 de agosto de 1.850. Bajo estas circunstancias no fue un éxito pleno, pero si gustó en otras ciudades, el propio Wagner no vería la ópera hasta el 1861, en Viena. Los estrenos de Londres, Milán, y San Petersburgo se dieron en 1868.

Lohengrin representó un avance respecto a Tannhäuser, de 1845: la rigidez aún no había desaparecido, pero el texto vocal y orquestal es mucho más rico que antes. La primera escena del acto II, para Ortrud y Telramund, es un extenso pasaje de la madurez de Wagner, comparable por su calidad a la Tetralogía, de igual manera podrían describirse otros pasajes: Lohengrin representa el paso hacia adelante de una primera ópera romántica hermana a su estado adulto, tal como se evidencia en Die Walküre.

Wolfram von Eschenbach, a su poema Parzival, dio al segundo hijo de Parsifal el nombre de Loherangrin, el cual ha sido identificado con Garin de Loherain, signo de que quizás ambas leyendas se han mezclado. Todas las versiones de la leyenda de Lohengrin sitúan la acción en Brabante, y Wagner especifica el momento histórico preciso: su Heinrich I es Henry I "el pajarero", Rey de Sajonia (919-936), quien logró la unidad germana para aliarse con Sajonia contra las fuerzas invasoras de Hungría, derrotándolos. Brabant es ahora parte de Bélgica. Lohengrin tiene su situación ubicada, pues, en Amberes.

El coro masculino de Wagner en la ópera consiste en un grupo de brabantinos y de la escolta militar de sajones de Heinrich. En la escena final, los brabantinos han aceptado la invitación de los sajones, y se han presentado con su ropa militar para seguir a su nuevo comandante Lohengrin junto con Heinrich, hacia Maguncia, donde pretenden planear la batalla contra los húngaros.

Lohengrin es un drama psicológico que tiene sus raíces en la imaginación pesimista de Wagner. Quizás sería erróneo pensar Wagner se estaba retratando a sí mismo en sus dramas, pero es cierto que su vida quedó reflejada en su obra. El descontento que empujó a Wagner a escribir la tragedia de Lohengrin surgió de su visión del "mundo moderno sin valor". Esto venía propiciado por el ambiente político de mediados de 1.840 con el débil Rey de Prusia Friedrich Wilhelm IV.

El tema escogido por el compositor indica que el fracaso del protagonista es un final inevitable, pues la leyenda de Lohengrin muestra que la aparición milagrosa de una figura similar al Mesías es incompatible con las condiciones de la realidad social en la que entra este personaje.

Wagner, representa el concepto absoluto del amor en la persona de Lohengrin (un ser atemporal) y la enfrenta con el nivel histórico elegido, que representa un contraste con respecto a la realidad del Vormärz, el momento que vivía Wagner. El Rey Heinrich es la versión ideal de lo que debería haber sido Friedrich Wilhelm IV, el cual, más que promover la unidad nacional, intentaba suprimir el pensamiento liberal de los hegelianos y, en lugar de librar una batalla contra las tropas del este, como Lohengrin, entraba en una Santa Alianza con el reaccionario Zar Nicolás I.

 

The context of the composition of Lohengrin and the legend of the Graal

 

Wagner knew the legends of Tannhäuser and Lohengrin at the same time, 1841, when he lived in Paris. He finished first Tannhäuser on 1845, then, being on holidays in Marienbad, he came back to Lohengrin, whose history is explained shortly in the poem Parzival by Wolfram von Eschenbach, and in more detail in the anonymous epic poem Lohengrin of late XIIIth century and in the French epic poem Le Chevalier au Cygne.

Le Chevalier au Cygne revived Wagner's enthusiasm for the topic and he wrote the prose draft for the opera which he turned into dramatic poetry when he was back from Dresden, where he worked as a director at the Court Theatre. On 1846 he wrote the music for the text, thinking about the actors and the theater in Dresden. He knew that the second act would present a major difficulty, so he began composing the third act and then the first, leaving the second and the prelude for the end. In August 1847 he had finished all drafts. Music was completed in March 1848 and in September of that year, Wagner conducted a concert of the end of the first act.

The composer's participation in the 1849 Dresden revolt forced him to get out of Saxony, and the premiere in Dresden was canceled. At the request of Wagner, Liszt conducted the first performance in Weimar, on 28 August 1850. Under these circumstances it was not fully successful, but it was in other cities; Wagner would not see his own opera until 1861, in Vienna. The premieres of London, Milan and St. Petersburg were in 1868.

Lohengrin represented an improvement over Tannhäuser, of 1845: stiffness had not disappeared, but the vocal and orchestral textwas much richer than before. The first scene of Act II, for Ortrud and Telramund, is a lengthy passage from Wagner's maturity, comparable in quality to the Tetralogy, other passages could be described the same way: Lohengrin represents a step forward first romantic opera, approached to adult status, as it's evidenced in Die Walküre.

Wolfram von Eschenbach, in his poem Parzival, gave the second son of Parsifal the name of Loherangrin , which has been identified with Loherain Garin, a sign that perhaps both legends have been mixed. All versions of the legend of Lohengrin placed the action in Brabant, and Wagner specifies the precise historical moment: Heinrich I is Henry I "the birder", King of Saxony (919-936), who managed the germanic unity to ally with Saxony against the invading forces of Hungary, defeating them. Brabant is now part of Belgium. Lohengrin is located then in Antwerp.

The masculine choir of Wagner in the opera is a group of brabantins and the Saxon military men of Heinrich. In the final scene, the brabantins have accepted the invitation of the Saxons, and appear with their military clothes to follow their new commander Lohengrin along with Heinrich to Mainz, where they intend to plan the battle against the Hungarians.

Lohengrin is a psychological drama that is rooted in the imagination of Wagner pessimistic. Perhaps it would be wrong to think Wagner was portraying himself in his dramas, but it is certain that his life was reflected in his work. The discontent that drove Wagner to write the tragedy of Lohengrin sprang from his vision of "modern world without courage." This had been prompted by the political climate of 1840 with the weak Prussian King Friedrich Wilhelm IV.

The theme chosen by the composer indicates that the failure of the protagonist is an inevitable end because the legend of Lohengrin shows that the miraculous appearance of a Messiah-like figure is inconsistent in the terms of the social reality in which this character enters.

Wagner, represents the absolute concept of love in the person of Lohengrin (a timeless being ) and faces him with the historical moment chosen, representing a contrast with the reality of Vormärz, the moment Wagner lived. King Heinrich is the ideal version of what should have been Friedrich Wilhelm IV, which, rather than promoting national unity, tried to suppress liberal Hegelian thought and, instead of waging a battle against the eastern troops as Lohengrin, made a holy alliance with the reactionary Tsar Nicholas I.

 

 

Lohengrin. Walter Crane, 1895.

 

La història del cavaller Lohengrin

 

Religiositat mística i paganisme

 

Segons alguns Lohengrin és un drama de conflicte històric entre el Cristianisme i el Paganisme; Ortrud és invenció de Wagner, però la súplica que fa a l’acte II a Wotan i Freyja és genuïna. Hi havia reaccionaris com ella que creien que el nou cristianisme era heretgia i que els antics déus i les forces sobrenaturals devien de poder triomfar al final. La metamorfosi del cigne en convertir-se en el jove Gottfried a l’ escena final, rere la pregària silenciosa de Lohengrin, suposa el clímax d’una lluita entre els antics déus que el van encantar i el convertiren en cigne i el nou profeta que va triomfar sobre aquests tornant-li el seu lloc entre els humans.

Per a poder entendre completament per què Wagner escriví aquesta peça, hem d’ estudiar les seves bases i els canvis del segle en el qual va ser escrita. Sabem per comentaris fets per Wagner en cartes o pel diari de la seva dona Còssima, que atribuïa a "les forces misterioses i constantment canviants" de la seva música, l’ habilitat de provocar una proximitat de sentiment que desafia qualsevol enteniment crític.

 

El cavaller cerca l’amor i l’artista cerca el reconeixement

 

Wagner reconeix la dialèctica tràgica que atrapa Lohengrin en intentar atançar la seva fita: vol ser comprés a través de l’ amor, sense haver de revelar la seva identitat, ser estimat com una persona per dret propi. Tot i això, intenta arribar a aquesta finalitat a través d’uns mitjans que no són raonables. Segons Wagner, els humans estan destinats a experimentar l’ amor i la veritat només amb limitacions temporals. Així és com Elsa demana a Lohengrin que reveli la seva identitat.

Les fonts de Wagner només li proporcionaren la trama bàsica. Va decidir destil·lar l’ essència del mite per arribar a la veritat del cor de l’existència humana. El contingut històric li serviria com a teló de fons.

El centre de la trama de Lonhengrin, per a Wagner, era la soledat tràgica del Cavaller del Cigne i de la figura històrica d’ Elsa de Brabant, als quals va concebre com a personatges psicològicament complementaris. Lohengrin és l’heroi que busca comprensió igual que Wagner cerca la comprensió com artista.

La insistència d’ Elsa sobre el nom i l’ origen de Lohengrin, que porten a la catàstrofe de l’ acte III quan fa la fatal pregunta (és important que, al contrari que en les fonts, això succeeixi de seguida, a la nit de noces). Representa l’ expressió d’allò que Wagner va veure com a la destructiva natura de reflexió i emergència de la dialèctica tràgica d’ Elsa: ha de fer la pregunta perquè estima Lohengrin. Potser només l’estima amb capacitat humana, però això és important doncs la seva motivació no és només la curiositat. Per a millorar l’efecte dramàtic, introduí la figura d’ Ortrud[1]. Forma un contrast amb el personatge ple de llum de Lohengrin i representa el mal ús de la reflexió amb una finalitat destructiva més que no pas el seu ús com a mitjà del coneixement. Així, la soledat tràgica de Lohengrin queda motivada per partida doble: la demanda d’una veritat incondicional i absoluta és minvada per la reflexió des de fora, primer per "un amor de dona" i segon per un càlcul polític.

 

Els temes musicals

 

A l’ escena del judici de l’ acte I, Lohengrin apareix com una figura d’un altre món, en gran part gràcies a la música que l’embolcalla en una atmosfera tremolosa: Lohengrin apareix amb un La major en un tema musical de fantasmagoria. El "miracle" es converteix en una manifestació musical que Wagner anomena el "Graal”. Rebutja la idea què el Graal és un símbol exclusivament religiós, idea que pren dels antics orígens del mite de Lohengrin. El món fosc de la trama i l’ adversitat, representen la realitat social, que resulta irreconciliable amb el secret del Graal. L’ origen i el nom del Cavaller, el significat i el poder del Graal haurien de resultar inintel·ligibles per als sentits quan Lohengrin irromp en escena. En arribar és suficient que Lohengrin declari Elsa innocent per a que tothom l’accepti com a tal. El judici per combat s’ inclou només com a efecte teatral.

L’arribada gairebé sobrenatural de Lohengrin fa que Elsa es llenci als seus braços doncs ell la salva del càstig. La imatge que Elsa té del cavaller s’esfondra davant la seva exigència de cega obediència i sucumbeix a les argúcies d’Ortrud. Ella mai no acaba d’entrar dins la seva esfera. Musicalment així es demostra. Lohengrin és el La major. El patiment d’Elsa es presagia pel La bemoll major de l’instrument de vent pur i lleuger que la representa. El Si bemoll major s’ eleva per sobre i més enllà de la clau de Lohengrin durant el conjunt musical al final de l’acte I, després que l’ escena del judici representi la promesa de felicitat futura, que al final no es dona. El motiu del Graal de Lohengrin es troba a la música que precedeix la primera aparició d’ Elsa (el “tema d’ Elsa”), una connexió curiosa. L’ aparició posterior de Lohengrin queda anticipada en el La bemoll d’ Elsa: la clau durant la qual Lohengrin descendeix quan li parla per cop primer. El motiu del Graal no només conté part del motiu d’ Elsa també conté el Fa sostingut menor pertanyent a Ortrud i Telramund. El paper d’ Ortrud en el drama consisteix en trencar la "màgia" de Lohengrin i posar de manifest el seu costat negatiu. Wagner no només sap de mitologia, a més omple la seva al·legoria de l’ artista amb un “estatus” mític.

 

Dos nivells d’acció per a Lohengrin

 

Wagner mostra allò que podria haver estat i el que no ha estat possible. És a dir, el món de fades i la realitat històrica que ens apropa a la realitat humana corrupta.

La tragèdia de Lohengrin resulta intel·ligible només si els dos àmbits en els quals es desenvolupa el drama apareixen separats un de l’altre. L’ acció "externa", que té les seves arrels en un període històric, contrasta amb l’ acció "interna", motivada per causes purament psicològiques i que gira entorn de la relació complementaria entre Elsa i Lohengrin, una relació que es dona a través de les intrigues d’ Ortrud. Els dubtes d’Elsa focalitzen la part central de la trama. Aquest dubte fa sortir a l’exterior les accions internes, creant un veritable drama. Wagner veu en Elsa el complement desitjat de Lohengrin; es tracta d’ un complement dialèctic que es troba a dins d’ell mateix. Vol ascendir i sense voler empeny a Lohengrin cap abaix. El tràgic final de l’ acció "interna" és l’ acció "externa" que acaba amb la fi de l’encanteri que mostra el cigne com el líder de Brabant, el germà d’ Elsa, que pensaven que era mort. No és la tragèdia de l’ amor el que provoca el fracàs de Lohengrin si no la impossibilitat de la seva realitat.

 

La historia del caballero Lohengrin

 

Religiosidad mística y paganismo

 

Según algunos, Lohengrin es un drama de conflicto histórico entre el Cristianismo y el Paganismo, Ortrud es invención de Wagner, pero la súplica que hace en el acto a II Wotan y Freyja es genuina. Había reaccionarios como ella que creían que el nuevo cristianismo era herejía y que los antiguos dioses y las fuerzas sobrenaturales debían poder triunfar al final. La metamorfosis del cisne al convertirse en el joven Gottfried en la escena final, tras la oración silenciosa de Lohengrin, supone el clímax de una lucha entre los antiguos dioses que le encantaron y le convirtieron en cisne y el nuevo profeta que triunfó sobre estos devolviéndole su lugar entre los humanos.

Para poder entender completamente por qué Wagner escribió esta pieza, debemos estudiar sus bases y los cambios del siglo en el que fue escrita. Sabemos por comentarios hechos por Wagner en cartas o por el diario de su mujer Cossima, que atribuía a "las fuerzas misteriosas y constantemente cambiantes" de su música, la habilidad de provocar una proximidad de sentimiento que desafía cualquier entendimiento crítico.

 

El caballero busca el amor y el artista busca el reconocimiento

 

Wagner reconoce la dialéctica trágica que atrapa a Lohengrin al intentar alcanzar su meta: quiere ser comprendido a través del amor, sin tener que revelar su identidad, ser amado como una persona por derecho propio. Sin embargo, intenta llegar a este fin a través de unos medios que no son razonables. Según Wagner, los humanos están destinados a experimentar el amor y la verdad sólo con limitaciones temporales. Así es como Elsa pide a Lohengrin que revele su identidad.

Las fuentes de Wagner sólo le proporcionaron la trama básica. Decidió destilar la esencia del mito para llegar a la verdad del corazón de la existencia humana. El contenido histórico le serviría como telón de fondo. El centro de la trama de Lohengrin, para Wagner, era la soledad trágica del Caballero del Cisne y de la figura histórica de Elsa de Brabante, a los que concibió como personajes psicológicamente complementarios. Lohengrin es el héroe que busca comprensión igual que Wagner busca la comprensión como artista. La insistencia de Elsa sobre el nombre y el origen de Lohengrin, que llevan a la catástrofe del acto III cuando hace la fatal pregunta (es importante que, al contrario que en las fuentes, esto suceda de inmediato, por la noche de bodas). Representa la expresión de lo que Wagner vio como la destructiva naturaleza de la reflexión y la emergencia de la dialéctica trágica de Elsa: debe hacer la pregunta porque ama a Lohengrin. Quizá sólo le quiere con capacidad humana, pero esto es importante pues su motivación no es sólo la curiosidad. Para mejorar el efecto dramático, introdujo la figura de Ortrud [1]. Forma un contraste con el personaje lleno de luz de Lohengrin y representa el mal uso de la reflexión con una finalidad destructiva más que su uso como medio de conocimiento. Así, la soledad trágica de Lohengrin queda motivada por partida doble: la demanda de una verdad incondicional y absoluta es mermada por la reflexión desde fuera, primero, por "un amor de mujer" y segundo, por un cálculo político.

 

Los temas musicales

 

En la escena del juicio del acto I, Lohengrin aparece como una figura de otro mundo, en gran parte gracias a la música que lo envuelve en una atmósfera temblorosa: Lohengrin aparece con un La mayor en un tema musical de fantasmagoría. El "milagro" se convierte en una manifestación musical que Wagner llama el "Grial". Rechaza la idea que el Grial es un símbolo exclusivamente religioso, idea que toma de los antiguos orígenes del mito de Lohengrin. El mundo oscuro de la trama y la adversidad, representan la realidad social, que resulta irreconciliable con el secreto del Grial. El origen y el nombre del Caballero, el significado y el poder del Grial deberían resultar ininteligibles para los sentidos cuando Lohengrin irrumpe en escena. Al llegar es suficiente que Lohengrin declare a Elsa inocente para que todos lo acepten como tal. El juicio por combate se incluye sólo como efecto teatral. La llegada casi sobrenatural de Lohengrin hace que Elsa se tire a sus brazos pues él la salva del castigo. La imagen que Elsa tiene del caballero se derrumba ante su exigencia de ciega obediencia y sucumbe a las argucias de Ortrud. Ella nunca acaba de entrar en su esfera. Musicalmente así se demuestra. Lohengrin es el La mayor. El sufrimiento de Elsa se presagia por La bemol mayor del instrumento de viento puro y ligero que la representa. El Si bemol mayor se eleva por encima y más allá de la clave de Lohengrin durante el conjunto musical al final del acto I, después de que la escena del juicio represente la promesa de felicidad futura, que al final no se da . El motivo del Grial de Lohengrin se encuentra en la música que precede a la primera aparición de Elsa (el “tema de Elsa”), una conexión curiosa. La aparición posterior de Lohengrin queda anticipada en el La bemol de Elsa: la clave durante la cual Lohengrin desciende cuando le habla por vez primera. El motivo del Grial no sólo contiene parte del motivo de Elsa también contiene el Fa sostenido menor perteneciente a Ortrud y Telramund. El papel de Ortrud en el drama consiste en romper la "magia" de Lohengrin y poner de manifiesto su lado negativo. Wagner no sólo sabe de mitología, además llena su alegoría del artista con un "estatus" mítico.

 

Dos niveles de acción para Lohengrin

 

Wagner muestra lo que podría haber sido y lo que no ha sido posible. Es decir, el mundo de hadas y la realidad histórica que nos acerca a la realidad humana corrupta. La tragedia de Lohengrin resulta inteligible sólo si los dos ámbitos en los que se desarrolla el drama aparecen separados uno del otro. La acción "externa", que tiene sus raíces en un período histórico, contrasta con la acción "interna", motivada por causas puramente psicológicas y que gira en torno a la relación complementaria entre Elsa y Lohengrin, una relación que se da a través de las intrigas de Ortrud. Las dudas de Elsa focalizan la parte central de la trama. Esta duda hace salir al exterior las acciones internas, creando un verdadero drama. Wagner ve en Elsa el complemento deseado de Lohengrin, se trata de un complemento dialéctico que se encuentra dentro de sí mismo. Quiere ascender y sin querer empuja a Lohengrin hacia abajo. El trágico final de la acción "interna" es la acción "externa" que acaba con el fin del hechizo que muestra al cisne como el líder de Brabante, el hermano de Elsa, que pensaban que estaba muerto. No es la tragedia del amor lo que provoca el fracaso de Lohengrin si no la imposibilidad de su realidad.

 

The story of the knight Lohengrin

 

Mystical religion and paganism

 

According to some opinions, Lohengrin is a drama of the historical conflict between Christianity and Paganism. Ortrud is a Wagner invention, but it her prayer on Act II, to Wotan and Freya is genuine. There were reactionaries like her who believed that Christianity was the new heresy and that the old gods and supernatural forces were to succeed in the end. The swan metamorphosis to become the young Gottfried in the final scene, after the silent prayer of Lohengrin, is the climax of a struggle between the old gods who enchanted him and turned him into a swan, and the new prophet who triumphed over them, restoring his place between humans. We must study the bases and the changes of the century in which Lohengrin was written to fully understand why Wagner wrote this piece. We know from Wagner comments in letters and notes of his wife Cossima, that he attributed to "the mysterious forces and constantly changing" of his music, the ability to cause a feeling of closeness that defies critical understanding.

 

The knight looks for love and the artist seeks recognition

 

Wagner recognices the tragic dialectic that traps Lohengrin when he tries to reach his goal: he wants to be understood through love, without having to reveal his identity, to be loved as a person in his own right. However, he attempts it by means that are unreasonable. According to Wagner, humans are destined to experience true love under time limitations only. This is why Elsa asks Lohengrin to reveal his identity. Wagner written resources provided only the basic plot. He decided to distill the essence of the myth to get the truth of the heart of human existence. The historical content will serve as a backdrop. The center of the plot of Lohengrin, for Wagner, was the tragic loneliness of the Knight of the Swan and the historical figure of Elsa of Brabant, who were conceived as psychologically complementary characters. Lohengrin is the hero who looks for understanding like Wagner seeks for understanding as an artist. Elsa's insistence on the name and origin of Lohengrin, leads to the catastrophe of Act III, when she makes the fatal question (it is important that, in contrast to the sources, this happens immediately, during the wedding night). This represents the expression of what Wagner saw as the destructive nature of reflection and the emergence of the tragic dialectic. Elsa must ask the question because she loves Lohengrin. Maybe she just love him with human capacity, but this is important because her motivation it’s not just curiosity. To enhance the dramatic effect, he introduced the figure of Ortrud [1]. She represents a contrast to the light-filled character of Lohengrin and a misuse of reflection with a destructive aim more than a mean of knowledge. Thus the tragic loneliness of Lohengrin is doubly motivated: the demand for unconditional and absolute truth is undermined by the outside reflection, first by "the love of a woman" and second, by a political calculation.

 

The theme song

 

In the trial scene of Act I, Lohengrin appears as a figure from another world, in part thanks to the music that surrounds him in a trembling atmosphere: Lohengrin appears with an A flat (La bemol) in a song of phantasmagoria. The "miracle" becomes a musical expression that Wagner called the "Grail".

He rejects the idea that the Grail is a purely religious symbol, an idea taken from the ancient origins of the myth of Lohengrin. The dark world of the plot and the adversity, represent social reality, which is irreconcilable with the secret of the Grail. The origin and the name of the Knight, the meaning and power of the Grail, would be unintelligible to the senses when Lohengrin bursts onto scene. When Lohengrin appears, it is enough to declare Elsa innocent for all to accept it as such. The trial by combat is included only as a theatrical effect. The supernatural arrival of Lohengrin is enough to make Elsa fall into his arms as he saves her from punishment. Elsa’s image of the Knight collapses to his demand of blind obedience and she succumbs to the wiles of Ortrud. She never fully entered inside his sphere. This is musically demonstrated. Lohengrin is the A flat (La bemol). Elsa's suffering is foreshadowed by the A flat major (La bemol major) of the pure and light wind instrument that represents her. The B flat major (Si bemol major) rises above and beyond the key of Lohengrin during the musical group at the end of Act I, after, the trial scene represents the promise of future happiness, which does not happen at the end. Lohengrin's Grail theme appears in the music that precedes the first appearance of Elsa (the "theme of Elsa"), a curious connection. Later occurrence of Lohengrin is anticipated in the Elsa B flat (La bemol): the key when Lohengrin comes down speaking for the first time. The Grail theme does not only contain part of the theme of Elsa, it also contains the F sharp minor (Fa sharp minor) belonging to Ortrud and Telramund. Ortrud's role in the drama is to break the "magic" of Lohengrin and to highlight his negative side. Wagner knows not only about mythology, he also fills his allegory of the artist with a mythical "status".

 

Two levels of action for Lohengrin

 

Wagner shows what might have been and what has not been possible. That is, the world of fairies and the historical reality that brings us to corrupt human reality. The tragedy of Lohengrin is intelligible only if the two areas where the drama unfolds are separated one from each other. The "outside" action which has its roots in a historical period, contrasts with the "internal" action which is motivated by purely psychological causes and that turns around the complementary relationship between Elsa and Lohengrin, a relationship that is given by Ortrud intrigues. Elsa's doubts focus the central part of the plot. This certainly focuses the internal actions, creating a real drama. Wagner thinks in Elsa as the desired complement of Lohengrin, is a dialectical complement within himself. She wants to rise up and accidentally pushes down Lohengrin. The tragic end of the "internal" action is the "external" action that ends the spell showing the swan as the leader of Brabant, Elsa's brother, who they thought was dead. It is the tragedy of love that causes the failure of Lohengrin and not the impossibility of his reality.

 

 

DISCOGRAFIA/ DISCOGRAPHY

 

 

Dir: E. Leindsorf

 

A. Varnay, soprano, Elsa

K. Thorborg, mezzosoprano, Ortrud

L. Melchior, tenor, Lohengrin

A. Sved, baríton/barítono/baritone, Telramund

N. Cordon, baix /bajo/bass, Henry

M. Harell, baríton/barítono/baritone, Herald/Heraldo

 

MET Choir and Orchestra. New York, 1943 MYTO 3 MCD 924.66.3  

 

 

Dir.: J. Keilberth

 

E. Steber, soprano, Elsa

A. Varnay, mezzosoprano, Ortrud

W. Windgassen, tenor, Lohengrin

H. Uhde, baríton/barítono/baritone, Telramund

J. Greindl, baix/bajo/bass, Henry

H. Braun, barítonbarítono/baritone, Herald

 

Chor und Orchester der Bayreuther Festspiele, 1953 TELDEC 4509-93674-2. 4

  

 

Dir.: E. Jochum

 

B. Nilsson, soprano, Elsa

A. Varnay, mezzo, Ortrud

W. Windgassen, tenor, Lohengrin

H. Uhde, baríton/barítono/baritone, Telramund

Th. Adam, baix/bajo/bass, Henry

D. Fischer-Dieskau, baríton/barítono/baritone, Herald

 

Chor und Orchester der Bayreuther Festspiele, 1954

 

HUNT CDLSMH 3400 31. 3

LAUDIS LCD4-4015.4

MELODRAM CD 36104.3

GM 1.0031. 3

 

 

Direcció: L. von Matacic

 

E. Grümmer, soprano, Elsa

R. Gorr, mezzosoprano, Ortrud

S. Kónya, tenor, Lohengrin

E. Blanc, baríton/barítono/baritone, Telramund

F. Crass, baix/bajo/bass, Henry

E. Wächter, baríton/barítono/baritone, Herald/Heraldo

 

Chor und Orchester der Bayreuther Festspiele, 1959. GOLDEN MELODRAM GM 10.002. 3

 

 

Dir.: R. Kempe

 

E. Grümmer, soprano, Elsa

Ch. Ludwig, mezzosoprano, Ortrud

J. Thomas, tenor, Lohengrin

D. Fischer-Dieskau, baríton/barítono/baritone, Telramund

G. Frick, baix/bajo/bass, Henry

O. Wiener, baríton, Herald/Heraldo

 

Chor der Wiener Staastoper.

Wiener Philharmoniker, 1962-63.

EMI CDS 7 490 17 8. 3

 

 

Dir.: R. Kubelik

 

Gundula Janowitz, soprano, Elsa

Gwyneth Jones, mezzosoprano, Ortrud

James King, tenor, Lohengrin

Thomas Stewart, baríton/barítono/baritone , Telramund

Karl Ridderbusch, baix/bajo/bass, Henry

Gerd Nienstedt, baríton/barítono/baritone, Herald/Heraldo

 

Chor und Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks Herkulessaal, Munich, April 1971.  

 

 

Dir.: G. Solti

 

Jessye Norman, soprano, Elsa

Eva Randova, mezzosoprano, Ortrud

Plácido Domingo, tenor, Lohengrin

Siegmund Nimsgern, baríton/barítono/baritone, Telramund

Hans Sotin, baix/bajo/bass, Henry

Dietrich Fischer-Dieskau, baríton/barítono/baritone, Herald/Heraldo

 

Wiener Philharmoniker Chor der Wiener Staatsoper, 1987.

  

 

Dir: C. Davis

 

S. Sweet, soprano, Elsa

S. Marton, mezzosoprano, Ortrud

B. Heppner, tenor, Lohengrin

S. Leiferkus, baríton/barítono/baritone, Telramund

J.H. Rootering, baix, Henry

B. Terfel, baríton/barítono/baritone, Herald

 

Chor und Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks. München, 1994.

RCA VICTOR 09026 62646 2.3

 

 

Dir.: D. Barenboim

 

Emily Magee, soprano, Elsa

Deborah Polaski, mezzosoprano, Ortrud

Peter Seiffert, tenor, Lohengrin

Falk Struckmann, baríton/barítono/baritone, Telramund

René Pape, baix/bajo/bass, Henry

Roman Trekel, baríton/barítono/baritone, Herald/Heraldo

 

Chor der Deutschen Staatsoper Staatskapelle Berlin, 1998

  

 

Dir.: M. Janowski

 

Annette Dasch, soprano, Elsa

Susanne Resmark , mezzosoprano, Ortrud

Klaus Florian Vogt, tenor, Lohengrin

Gerd Grochowski, baríton/barítono/baritone, Telramund

Günther Groissböck, baix/bajo/bass, Henry

Markus Brück, baríton/barítono/baritone, Herald/Heraldo

 

Berlin Radio Symphony Orchestra

Pentatone, 3 SACD, PTC 5186 403, 200:34.

Live recording of a concert performance from the Berlin Philharmonie, 12 November 2011.

 

BIBLIOGRAFIA/ BIBLIOGRAPHY

 

Alier R., ¿Qué es esto de la ópera?, Ma non troppo, col. Música, Ed. Robinbook, Barcelona, 2004.

 

Evola, J., El misterio del Grial, Col. Sophia Perennis, José J. De Olañeta Editor, Palma de Mallorca, 1997.

 

Fernando Mayo, A., Wagner. Discografía recomendada. Obra completa comentada. Ángel-Fernando Mayo. Ediciones Península. 2ª edició corregida i actualitzada, Barcelona, 2001.

 

Janés A., Matabosc, J., Pujol X., Wagner al Liceu, Col. Compositors al Liceu, Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 2004.

 

Mateo i Ferrer, M., Wagner. El Romanticisme i l’estética de l’angoixa. Ed. Carles Vallès, Figueres, 1984.

 

Vives, A. Francisco Viñas. A Wagner i Catalunya. Barcelona, 1983.

 

Wagner, R., Un músico alemán en París y otros escritos (1840-1841). Fernando Mayo, A., edició i traducció; Muchnik Editores. Barcelona, 2001.

 

Wagner, R., La obra de arte del futuro. Llinares Chover J. B. i López Martín F. Traducció, Universitat de València, Valencia, 2000.

Deutsche Grammophon edita pel 200 aniversari de Wagner, les òperes completes en una capsa amb un llibret de 170 planes amb notes de Christian Wildhagen, fotos dels artistes, dibuixos i altres curiositats sobre les obres. Trobem artistes com Plácido Domingo, Dietrich Fischer-Dieskau, Cheryl Studer i Margaret Price, entre d'altres i a directors com Georg Solti, Carlos Kleiber, Eugem Jochum o James Levine. És una perfecta oportunitat per a tenir totes les obres juntes en una edició que recull les millors gravacions.

 

Deutsche Grammophon edita para el 200 aniversario de Wagner, las óperascompletas en una caja con un libreto de 170 páginas con notas de Christian Wildhagen, fotos de los artistas, dibujos y otras curiosidades sobre las obras. Encontramos artistas como Plácido Domingo, Dietrich Fischer-Dieskau, Cheryl Studer y Margaret Price, entre otros y a directores como Georg Solti, Carlos Kleiber, Eugem Jochum o James Levine. Es una perfecta oportunidad para tener todas las obras juntas en una edición que recoge las mejores grabaciones.

 

Deutsche Grammophon publishes for the 200th anniversary of Wagner, the complete operas in a box with a booklet of 170 pages with notes by Christian Wildhagen , artists photos, drawings and other curiosities about the works. We find artists like Plácido Domingo, Dietrich Fischer-Dieskau, Cheryl Studer and Margaret Price, including directors as Georg Solti, Carlos Kleiber, James Levine or Eugem Jochum. This is a perfect opporunity to have all the works together in an edition that gathers the better recordings at once.

  

Deutsche Grammophon: Wagner Complete Operas Box Webpage

 

Links: activitats any Wagner/ Links: actividades año Wagner/Links: Wagner's year activities

 

 

© Desirée Gómez, 2013